dimarts, 29 de juny del 2010

Caloreta. Sort que tinc un gos.

Caloreta.
Son post-vermut.
No em puc queixar.
Somnis que s'acaben.
Altres que imagino i no sé si s'esdevindran mai.
Caloreta.
Ganes de tranquilitat.
I por a la monotonia.
Sort que tinc gos, i el puc treure a passejar quan l'angoixa em ve a visitar.

dissabte, 26 de juny del 2010

Ciao cara Roma. Ancora non sono partita e mi manchi già.

dijous, 24 de juny del 2010

El sentit de les coses

Aquest matí, gran experiència literària. Anar al banc a tancar un compte corrent a la Banca di Roma. Com si fossim els protagonistes d'un relat fantàstic, hem passat per totes les fases d'incredulitat possible.
Primer era impossible cancel·lar-lo.
Després si, però pagant 0,27 cètims d'euro.
Més tard, davant la sopresa dels propis treballadors de la banca, era impossible fer el citat pagament.
Una hora més tard, després de fer anar amunt i avall una calculadora, ens han informat que abans de cancel.lar-lo, haviem de fer un ingrés de 11 euros.
Però, il.lusios de nosaltres, semblava que la nostra relació amb la banca italiana finalment acabava. Com deia, il.lusos de nosaltres. Sembla ser que tampoc era impossible fer un ingrés de 11 euros.
Tots els treballadors anaven passant davant nostre. Cada un hi deia la seva, i nosaltres mica en mica teniem cada vegada més curiositat per saber com acabaria la cosa.
La directora, que havia anat passant per allà sense manifestar-se, després de sentir-nos sentenciar Che casino!, s'ha arremangat finalment les mànigues. Ella ens ha dit, tancarà el nostre compte corrent. Això si, demà no perquè el sistema informàtic no funcionarà (hi ha convocada una vaga, no em pregunteu quin sindicat l'ha convocat, ni per quina raó) i dilluns ja ho veurem.
Dues hores després sortiem del banc. El compte sense calcel.lar i la sensació que tot plegat no tenia cap sentit.

dimarts, 22 de juny del 2010

Conte de l'aire fresc


Pel cel corria un aire fresc. Durant la nit les múltiples antenes dansaven al ritme de melodies desconegudes a la oïda humana. Des del carrer es veien els menjadors de les cases il.luminats per les pantalles dels televisors. Cap cos en moviment.
Després, amb la foscor gairebé absoluta. Res. Silenci. Només algun cotxe agoserat s'atrevia a trencar-lo amb el soroll del motor, circulant en la solitud de la nit.
La calor havia deixat de torturar els habitants de la ciutat. Ara, quan sortia a passejar el gos ben aviat al matí, veia els habitants d'aquella bonica ciutat que envaien els carrers. Semblava que la fresqueta de la nit els havia tornat la vida que la calor els havia tret uns dies abans. Fins i tot el gos corria més pels petits fragments ajardinats del barri.
Ella sabia que la calor tornaria aviat. El que no sabia era si estaria a temps de veure-ho.

diumenge, 20 de juny del 2010

Mica en mica


Mica en mica anem fent paquets. El somni romà s'està acabant, però nosaltres, impertèrrits, fem veure que ens és igual, que altres somni ens esperen en el futur. Ho fem veure, però una mica plorem per dins, perquè ha sigut un somni massa bonic.

Mica en mica ens anem acomiadant de tots els llocs que ja no veurem més quan sortim a fer una volta el diumenge a la tarda, de tots els monuments que ja no mostrarem més als nostres convidats, de tots els àpats que ja no farem. Ho fem, però fem veure que ens és igual.

divendres, 18 de juny del 2010

Realitat


Tots estem habituats a veure'ns a nosaltres mateixos, escencialment, com a realitats mentals, mentre que veiem als altres com a realitats físiques.

El llibre del desassosseg. Fernando Pessoa.

______________________________


He reprès la lectura de El llibre del desassosseg de Pessoa. El vaig haver de deixar a la meitat fa uns mesos perquè llegir-lo era un pes massa gran. Em feia endinsar en la part més fosca de mi, mentre a fora tot era llum i reflexos sobre el Tevere.

Qui no ha sentit mai, amb més o menys intensitat, tot allò que ens explica Bernardo Soares?
Jo ho he sentit. Però també moltes coses més.

______________________________

Una de les principals gràcies del món dels blogs (entenc que per algunes persones no en tingui cap, però), és que pots veure algú com a realitat mental, sense que la realitat física hi pugui fer res.

dimecres, 16 de juny del 2010

La visió del món és tan dolça pels miops...
Cròniques de la veritat oculta. Pere Calders

dilluns, 14 de juny del 2010

Sorpresa sorpresa


Caminem sota un sol de justícia i el terra sembla desfer-se sota els nostres peus.
No hi ha cap aigua que pugui saciar la nostra set, ni cap cerveza que pugui embriargar-nos més.
Les visites sorpresa ja ho tenen això.

dijous, 10 de juny del 2010

Davant i darrere


Però, come diceva mio padre, hai la vita davanti. Peccato che a diciotto anni non la capisci questa frase così semplice: "La vita davanti". Hai un rapporto col tempo alterato. Drogato di false dilatazioni aberranti. C'è una prospetiva di infinito, nel diciottenne, che si può tranquillamente considerare uno dei più consistenti crimini dell'humanità. [...] La porca verità è che capisci cosa significa avare la vita davanti quanto quella si è posizionata tutta dietro. Semplice come la sete.

Però, tal i com deia el meu pare, tens la vida davant. Quina pena que als divuit anys no l'entens aquesta frase tan simple: "La vida davant". Tens una relació amb el temps alterada. Drogat per falses dilatòries aberrants. Es té una prespectiva d'infinit, als divuit anys, que tranquil.lament es pot considerar un dels prinipals crims de la humanitat. [...] La dura veritat és que entens què vol dir tenir la vida davant quan aquesta es posiciona tota darrere. Simple com la set.

Hanno tutti ragione. Paolo Sorrentino.

____________________________________

T'adones del pas del temps el dia que ets sents parlar mentre reprodueixes aquell tòpic que mai havies suportat, però que per estrany que sigui ha pres finalment sentit i forma dins el teu cap.

El pas del temps és així de dur, et porta a la boca totes aquelles paraules que no has entès en el passat, totes aquelles idees que has criticat, tots aquells tòpics que tanta ràbia t'han fet.

Un dia vaig escriure que el temps ho tenyeix tot de gris. Avui, a més, diria que el temps és com una màquina de triturar la carn (potser m'he passat una mica).

diumenge, 6 de juny del 2010

Córrer molt

jo vull córrer molt,
jo vull anar amb el vent

com diu la cançó

divendres, 4 de juny del 2010

Benvenuti tutti


Fa uns dies sopava en un restaurant. Molt bonic. A la paret hi havia una pissarra on hi havien escrit: ho cercato la poesia in molti luoghi e l'ho trovato quasi sempre dove meno mi aspettavo [he buscat la poesia a molts llocs i l'he trovat gairebé sempre on menys m'ho esperava].
Jo, sincerament, l'he buscat poc la poesia, però sempre l'he trobat on menys m'ho esperava.
________________________

Avui al matí esperava a la porta d'arrivades de l'aeroport. El Grouxo ha anat al cotxe a buscar no sé què, i com que no tenia pasta per fer un cafè mirava la gent com sortia per la porta. Gent de cares estranyes, curioses, algunes fins i tot boniques.
En un moment determinat ha deixat de sortir gent. Les portes automàtiques s'han tancat.
Quan s'han tornat a obrir ha sortit un noi. Normal. Distret. M'ha mirat i ha vingut directament cap a mi. Per un moment he pensat que el coneixia (algú que ja he oblidat?). Quan m'anava a dirigir la paraula se n'ha adonat que jo no era qui buscava. Ha virat cap a la dreta, i s'ha comprat un bitllet de bus per anar cap al centre de Roma.

dijous, 3 de juny del 2010

Descobrir


"Els palaus quedaran envaïts amb matolls d'espines; les ortigues i cards ompliran fortaleses; seran cau de xacals, dimoni d'estruços. Els gats mesquers s'hi reuniran amb les hienes, i els sàtirs es cridaran l'un a l'altre. Allà reposarà la fantasma Lilith, allà hi trobarà recer. La serp hi niarà, hi pondrà els ous i els vetllarà fins que s'obrin."
BÍBLIA. Isaïes 34, 13-15.

_____________________________

Un recent interès per la mitologia grega m'ha fet arribar a aquest fragment de la Bíblia. Poca broma, que és poesia pura!

dimarts, 1 de juny del 2010

paraules




les paraules tenen un sentit sempre
o bé
no el tenen mai