dimarts, 22 de juny del 2010

Conte de l'aire fresc


Pel cel corria un aire fresc. Durant la nit les múltiples antenes dansaven al ritme de melodies desconegudes a la oïda humana. Des del carrer es veien els menjadors de les cases il.luminats per les pantalles dels televisors. Cap cos en moviment.
Després, amb la foscor gairebé absoluta. Res. Silenci. Només algun cotxe agoserat s'atrevia a trencar-lo amb el soroll del motor, circulant en la solitud de la nit.
La calor havia deixat de torturar els habitants de la ciutat. Ara, quan sortia a passejar el gos ben aviat al matí, veia els habitants d'aquella bonica ciutat que envaien els carrers. Semblava que la fresqueta de la nit els havia tornat la vida que la calor els havia tret uns dies abans. Fins i tot el gos corria més pels petits fragments ajardinats del barri.
Ella sabia que la calor tornaria aviat. El que no sabia era si estaria a temps de veure-ho.