dilluns, 29 de novembre del 2010

Una música que sona dins el meu cap. Es repeteixen les notes una vegada rere l'altra, i cada vegada tinc una necessitat més gran de ressentir-la, per després recantar-la sense fer sortir cap so del meu cos.
I mentre canto mentalment en la llengua de Camões, truco per telèfon per preguntar l'horari d'unes classes de yoga. I penso com n'arribo a ser d'inconnexe. Em pregunto com he arribat fins aqui i només tinc una resposta. La resposta és evident, tot plegat és culpa de l'afany de viure i estimar. De conèixer i reconèixer. D'apendre i oblidar.
Avui deixaria el reproductor de música en repeat, però no ho faré per por d'avorrir aquesta bonica llengua, d'odiar aquestes notes precioses i d'abandonar el meu cos al desconegut.

diumenge, 21 de novembre del 2010

Fred mocós

Va arribar el fred. I amb ell, com sempre, el meu cos va cedir. De nou fluids densos recorren el meu cos sense trobar la sortida. Una vegada més les defenses m'han abandonat. Com una ànima en pena jec al sofà. Observo la portada del llibre que estic llegint. Res m'agradaria més que agafar-lo i devorar-ne les pàgines, fent passar el temps com si fós flonjo i dolç. Però l'espessor mental no em deixa. No estic per llegir, així que jeuré al sofà veient com passa davant meu un temps fosc i lent, entre mocada i mocada. I alguna nota sonarà de fons, marcant el pas del temps.


diumenge, 14 de novembre del 2010

mirar, somiar, dormir

Vaig somiar que amamantava un home.
Em mirava amb ulls de satisfacció, mentre s'eixugava els llavis.

____________________

Mirar endavant.
Una mica enllà o molt lluny.

Somiar futurs incerts.
Amb realitats i visions.

Domir a les nits.
Com un nadó o amb els ulls oberts i el cor inquiet.

diumenge, 7 de novembre del 2010

Prim com un fil

Tinc el son prim com un fil.
No dormo.
Reposo el cos sobre el llit que m'abraça,
mentre escolto el bronzit de la sang que circula pel meu cos.
Amb els ulls oberts
observo el sostre fosc de l'habitació immòbil.