dimecres, 28 d’octubre del 2009

Felicitat


"Qui no sap ser feliç no pot fer res per la felicitat dels altres."

Començo a fer farcells. He descobert roba que no recordava que tenia, i ni tan sols sé perquè la guardo.

Enyoraré el vermuts del diumenge a 12h, els dinars amb amics, el sol sortint cada matí de darrera el mar ...

Dimenge marxo. Ara n'he près conciència.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Somriure burleta

Amb un somriure burleta a la cara miro el caos que m'envolta. Enrenou físic (amuntegament de roba preparada per empaquetar, expedients interminables sobre la taula, ...) i caos mental.
Com si amb el sol desaparagués part del meu passat, somric mentre miro endavant, no se sap ben bé cap on.
_________________

Es fa estrany pensar que deixaràs la monotonia de cada dia enrere, per adquirir-ne una de nova aviat, de ben segur.
_________________

Els record ocupen molt poc.
Les capses n'ocupen massa.
M'agradaria anar per la vida més lleugera d'equipatge.

dimecres, 21 d’octubre del 2009

Foc




La cremor del foc a la pell. Els ulls enlluernats per les flames. Somnis de llum i foscor. Els violins sonen frenètics i els gossos dormen amb la respiració compassada.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Nostàlgia


La vida passa entre rentadora i rentadora.

Algú va dir que plorar de felicitat no té sentit, quan s'és feliç s'ha d'aprofitar i deixar les llàgrimes pels mals moments. Per això no penso plorar.

Tinc nostàlgia dels moments que no s'esdevindran.

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Percepció


M'agradaria parlar dels somnis. D'aquelles imatges que ens acompanyen mentre dormim, que ens fan ballar el cap, i fins i tot a vegades ens fan creure en una realitat alternativa.

Voldria entendre perquè els morts reviuen en somnis, i fins i tot hi envelleixen. Perquè les dents em cauen una vegada rere l'altre, o bé els absimes apareixen i desapareixen.

Seria bonic arribar a la percepció total del meu propi jo, però no tinc clar que valgués la pena.

dilluns, 12 d’octubre del 2009

Por de mi

Por a la tranquilitat, a la felicitat, al sol que no es pon mai, als somriures que no es marceixen.
Por a la realitat, a l'esdevenidor.
M'agradaria poder apretar PAUSE i deixar les coses tal i com estan. Ser feliç amb un pollastre a la taronja i els somnis del desconegut.

————————————————————

"Jo vull experiències reals que m'alliberin de les meves fantasies, dels meus somnis."
Journal 1 (1931-1934). Anaïs Nin


dijous, 8 d’octubre del 2009

Reinvenció


És curiós com corren les notícies, com canvien de boca en boca.
Aquests dies que he decidit donar un petit gir a la vida, deixar temporalment casa i feina, m'adono que la notícia corre més ràpid que jo, i el que és pitjor de tot, que els últims en assabentar-se'n ja em reversionen la meva pròpia versió.
Alguns diuen que me'n vaig darrere un home, perquè probrissó què faria per aquelles terres ell sol (com si ja no ho hagués fet abans). Altres em diuen que me'n vaig sola a fer una estudis que ni jo mateixa coneixia que estiguessin dins els meus plans de futur. Altres creuen que me'n vaig i no voldré tornar mai més.
La veritat és que em fa riure el convenciment amb què la gent m'exposa les meves pròpies pretensions de futur. Tan és així que he decidit donar-los la raó a tots.
De moment ja he decidit dos dels cinc llibres que m'emportaré: LA CUCINA NAZIONALE ITALIANA i NIHONGO (Japonés para hispanohablantes).
Ja ha començat el compte enrere.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Perfecte imperfecció

M'adono que la majoria de complexes humans tenen a veure amb la voluntat d'assolir una perfecció estètica, que a mi moltes vegades em resulta poc interessant.
M'agraden les imperfeccions en el caràcter, que creen aquells girs inesperats en les relacions. M'agrada aquella dent que en lloc de mantenir-se rígida i recta defug del lloc que li havia estat assignat.
Les nostre imperefeccions ens fan especials.


"La paura del mondo produce cristalli nella scrittura. Uno tende alla perfezione, alle frase cristallizzate, impeccabili, alla lucentezza dura delle gemme, solo per scoprire che la gente preferisce gli scrittori sciatti, incompleti, disordinati, gli scritori più dispersivi, perché è più umano. Ai goielli, essi preferiscono le imperfezioni umane, l'umidità del sudore, cattivi odori, balbettii. Tutto questo io lo metto nel diario, per dare al mondo solo goielli."


"La por del món produeix cristall en l’escriptura. Tendim a la perfecció, a les frase cristal·litzades, impecables, a la lluminositat de les pedres precioses, tan sols per descobrir que la gent prefereix els escriptors descurats, incomplerts, desordenats, els escriptors més dispersos, perquè és més humà. A les joies, prefereixen la imperfecció humana, l’humitat de la suor, les males olors, tartamudejos- Tot això ho poso jo al meu diari, per donar al món tan sols joies."

Anaïs Nin. Il Diario. Volume secondo 1934-1939.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Mal de cap

Vaig veure un documental sobre manicomis i malalts mentals en el qual un metge passava visita als pacients hospitalitzats, i a un dels malalts li preguntava com es trobava. L'home, d'uns cinquanta anys, es tocava nerviosament el cap i deia que li feia mal.
El metge, impassible li preguntava si creia que la medicació era la causant del mal de cap i l'home contestava:
- Si, la medicació i ... l'alt grau de coneixement de les coses.

_____________________

És dur tenir aprop algú que camina per un sender tenebrós, pel qual temps enrera hi has passejat tu mateix, i no poder transmetre el coneixement assolit durant el teu trajecte sobre les plantes miracoloses que el poden salvar i les venenoses que el poden fer caure en malsons inacabables.

_____________________

Són les tres passades de la matinada, torno d'un comiat de soltera i tinc mal de cap.
Bona nit als que dormen.