Caloreta.
Son post-vermut.
No em puc queixar.
Somnis que s'acaben.
Altres que imagino i no sé si s'esdevindran mai.
Caloreta.
Ganes de tranquilitat.
I por a la monotonia.
Sort que tinc gos, i el puc treure a passejar quan l'angoixa em ve a visitar.
Gildo
Fa 15 anys
Entrades
1 comentari:
Ei, això ajuda. Jo en aquests casos, que no tinc ni fills ni gos, només em pos a pensar beneïtures i el que és pitjor: a escriure-les :)
Publica un comentari a l'entrada