Fa uns dies sopava en un restaurant. Molt bonic. A la paret hi havia una pissarra on hi havien escrit: ho cercato la poesia in molti luoghi e l'ho trovato quasi sempre dove meno mi aspettavo [he buscat la poesia a molts llocs i l'he trovat gairebé sempre on menys m'ho esperava].
Jo, sincerament, l'he buscat poc la poesia, però sempre l'he trobat on menys m'ho esperava.
________________________
Avui al matí esperava a la porta d'arrivades de l'aeroport. El Grouxo ha anat al cotxe a buscar no sé què, i com que no tenia pasta per fer un cafè mirava la gent com sortia per la porta. Gent de cares estranyes, curioses, algunes fins i tot boniques.
En un moment determinat ha deixat de sortir gent. Les portes automàtiques s'han tancat.
Quan s'han tornat a obrir ha sortit un noi. Normal. Distret. M'ha mirat i ha vingut directament cap a mi. Per un moment he pensat que el coneixia (algú que ja he oblidat?). Quan m'anava a dirigir la paraula se n'ha adonat que jo no era qui buscava. Ha virat cap a la dreta, i s'ha comprat un bitllet de bus per anar cap al centre de Roma.
1 comentari:
Doncs això que contes pot ser bastant poètic...
Publica un comentari a l'entrada