divendres, 15 d’agost del 2008

Obaga d'Albert Villaró

Dilluns o dimarts vaig anar a mirar llibres, a veure si trobava alguna cosa per llegir, perquè la veritat és que els últims llibres que han caigut a les meves mans no han estat del tot satisfactoris. Vaig veure aquest llibre, l'autor del qual no havia sentit a parlar mai. El vaig agafar per llegir la nota del Sergi Pàmies a la portada. Deia així: "Obaga m'ha proporcionat tres hores de lectura legal i reconfortant (...) Villaró té vista i oïda per observar i escoltar i un estil prou entrenat i àgil per escriure".
Llegit això vaig pensar: podria estar bé.
Degut al meu desconeixement vaig buscar immediatament a veure qui era l'autor i a què dedicava el seu temps lliure (encara que sembli una xorrada moltes vegades decideixo comprar-me un llibre només perquè l'autor ha estudiat la mateixa carrera que jo, o perquè és nascut a un poble que m'agrada molt... què i farem!).
A la contraportada hi deia:
"Albert Villaró va néixer a la Seu d'Urgell el 1964. Músic frustrat, treballa com a arxiver. Sovint accepta de fer d'altres feines, sempre que siguin vagament legals. Ha publicat ..."
En aquest precís instant vaig decidir comprar-me'l, tot i que sembla ser que algunes persones no els acaba d'agradar l'estil de Villaró a l'hora de presentar-se als lectors a través de la nota biogràfica.
Obaga potser no és una obra mestre de la literatura, però m'ho he passat tant bé llegint-lo, que per a mi ja ha passat a la secció de llibres a recomanar fervorosament. Està escrit planerament, però sense oblidar els detalls. Mentre el llegeixes sembla que el temps s'escola per l'aiguera a gran velocitat, tot i que en realitat t'és igual, perquè només estàs esperant a acabar-lo, perquè com a mínim a mi m'ha enganxat molt.
Crec que no fa falta explicar de què va el llibre. Us deixo només amb les tres primeres frases del llibre:
"Les meves vaques tenen la mania de vedellar de matinada, i amb preferència les nits de lluna plena, en un rampell romàntic. Això només passa amb les meves, pel que sembla. És un fet ben curiós, digne d'estudi."

Per cert, la lectura d'aquets llibre m'ha fet rebrotar una pregunta que fa molts anys que tinc latent: Perquè els homes de poble* veuen a les dones com a ninfes castradores?
*dins la meva definició de poble, queden excloses les viles de l'area metropolitana i zona d'influència, està clar.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Curiosament l'Albert Villaró toca el llaüt a l'últim disc del Roger Mas. Vés quina cosa.

La Intransigent ha dit...

Vés quina cosa. Ho acabo de mirar al Cd i hi posa:
Llaüt: Albert Villaró
Aquest descobriment m'ha fet una mica de yu-yu. Sóm un país massa petit. No ens pendran mai en "serio".
Fins la propera!

Anònim ha dit...

No són de poble: són dels Pirineus, Catalunya Vella, i el clixé del que parles a peu d'entrada és un clàssic en aquella zona, a La Seu i voltants.

Anònim ha dit...

jajaja, ninfes castradores!!!!. El que passa als pirineus és que hi ha molts homes sols perquè segurament fa massa fred i les paraules boniques no les han après.
En realitat són ells els castradors! Una de la Seu.Hola
espero q te gusten las fotos ;
me las hice ayer y

Anònim ha dit...

per cert, m'encanta OBAGA.

Anònim ha dit...

El llibre es una merda , podria estar hores critican lo , pero no perdre el meu temps , si algu té la sort de llegir aquest comentari abans de comprar lo que sapigui que es una merda. i mes perque me hagi molestat per fer aquest comentari

Anònim ha dit...

Sóc una lectora de 16 anys i "Obaga" m'ha semblat un bon llibre. Ha estat una lectura entretinguda tot i ser una lectura obligatoria. L'única pega que hi fico és com finalizta l'escriptor el seu relat, poc explicit diria jo. Però entenc que l'escriptor tingui uns altres gustos que jo i si l'ha volgut acabar així tindrà una bona raó.
El recomano.