Després de sopar, caminant de matinada pels carrers buits, reflexiono de com el temps ha passat com un tanc per sobre d'algunes amistats. No sé si de les restes algun dia en sorgirà l'au fènix.
De moment gaudeixo d'altres lligams, malgrat que puguin esdevenir insignificants algun dia.
1 comentari:
A mi em passa el mateix darrerament...
Publica un comentari a l'entrada