L'olor de xocolata s'escampa per tota la casa. És dolça, massa dolça, mareja.
Així em sento, massa dolçor al meu voltant.
La caiguda serà molt dura, des de tant amunt.
Gildo
Fa 15 anys
divendres, 13 de novembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
vols dir? I per què has de caure?
Guadeix...per què sempre pensar en la caiguda? en el futur? T'has llepat els dits amb aquest senyor pastís.
No és pas que vulgui caure. Tan sols és que no em puc treure de sobre la por a la possibilitat de que les coses deixin de ser tan fàcils i planeres (que de fet, no és tan improvable).
El pastis va quedar bastant bé. Crec que va agradar a tothom.Un bon final, per a un bon sopar.
Publica un comentari a l'entrada