Entrebancar-se

Camino per un circuit esfaltat, sense obstacles aparents, però m'entrebanco i caic més del que seria d'esperar. O potser no, potser és normal entrebancar-se un sol, sense necessitat d'objectes amb què xocar. Potser el que no és normal és no acceptar les caigudes.

Durant el dia tot sembla tranquil. El cos i la ment xuclen la llum que ve del sol.
Durant la nit somio realitats impossibles que amb la sortida del sol intento oblidar.

Saber que una persona és la teva llum i la teva ombra és meravellós i inquietant a la vegada.