Discutim sobre la naturalesa humana. Parlem de la resta de la humanitat com si no en formessim part. En critiquem la seva feblesa, la seva pigresa, els seus excessos. Per un moment hem cregut estar per sobre tot i de tots.
Silenci.
- Saps quin és el meu problema? Que no suporto a la gent [entenguis gent, com a humanitat en general].
Silenci.
Hem baixat del nostre núvol i hem estat febles, mandroses i ens hem deixat portar pels excessos. Per un moment ens hem sentit part del tot, de tots, malgrat tot.
Entrades
1 comentari:
Jo a la gent sí que la suporto, però em dol, normalment...
Publica un comentari a l'entrada