Em redescobreixo. I m'agrada.
Potser totes les pelis que m'havia fet sobre mi només eren pel.lícules. Potser finalment em veuré al mirall i em reconeixeré. O potser no.
M'és igual, el tragecte no està tan malament, a vegades.
Gildo
Fa 17 anys
Entrades
2 comentaris:
En tothom hi conviu l'ésser imaginat i l'ésser que respira, parla, camina...
Potser el més raonable seria no perdre mai de vista cap dels dos "jo".
El que passa és que a vegades no és tan fàcil distingir entre l'ésser imaginat i el que parla i camina.
Publica un comentari a l'entrada