dissabte, 13 de març del 2010

Record


Encara no havia viscut prou per saber que normalment amb qui et sents bé és amb la gent diferent a tu, i que aquells que per alguna raó s'assemblen estranyament a un mateix acaben resultant gairebé insoportables (tot i que a data d'avui encara no tinc clar si no m'agrada la gent que s'assembla a mi perquè em resulta avorrida, o perquè em recorda tots els defectes que tinc i que quan estic amb altra gent no recordo).

1 comentari:

novesflors ha dit...

Alguna afinitat ha d'haver-hi, perquè si no... però també alguna diferència que ens complemente.