diumenge, 28 de març del 2010

Valor


Itàlia és un país fascinant, a més de incomprensible, algunes vegades. Avui que hi ha eleccions regionals, i que és diumenge de Rams, festa molt concorreguda per aquestes terres (i segons els primers percentatges de participació, més concorreguda que les urnes, al menys parlant de l'Església del costat de casa*), és un bon dia per recordar Pier Paolo Pasolini.

Pasolini és rellevant no només per les seves idees, sinó també pel que representa: una Itàlia intransigent que no accepta qui no està fet a la seva semblança, que no escolta qui parla d'altres realitats.
Si no l'haguessin matat, segurament avui Passolini estaria més enrabiat que mai amb la realitat italiana, però continuaria lluitant per canviar-la.

Il canto popolare
Improvviso il mille novecento
cinquanta due passa sull'Italia:
solo il popolo ne ha un sentimento
vero: mai tolto al tempo, non l'abbaglia
la modernità, benché sempre il più
moderno sia esso, il popolo, spanto
in borghi, in rioni, con gioventù
sempre nuove - nuove al vecchio canto -
a ripetere ingenuo quello che fu.
[Inesperadament el mil nou-cents
cinquanta dos passa per l'Itàlia:
només el poble en té un sentiment
cert: mai oblidat pel temps, no l'enlluerna
la modernitat, tot i que el més
modern sigui això, el poble, , escampat
per barris, per barriades, amb joventuts
sempre noves -noves al vell usatge-
a repetir ingenuament allò que va ser.]

Pier Paolo Pasolini

*Roma, diuen, és la ciutat amb més esglésies i basíliques del món.