Itàlia és un país fascinant, a més de incomprensible, algunes vegades. Avui que hi ha eleccions regionals, i que és diumenge de Rams, festa molt concorreguda per aquestes terres (i segons els primers percentatges de participació, més concorreguda que les urnes, al menys parlant de l'Església del costat de casa*), és un bon dia per recordar Pier Paolo Pasolini.
Pasolini és rellevant no només per les seves idees, sinó també pel que representa: una Itàlia intransigent que no accepta qui no està fet a la seva semblança, que no escolta qui parla d'altres realitats.
Si no l'haguessin matat, segurament avui Passolini estaria més enrabiat que mai amb la realitat italiana, però continuaria lluitant per canviar-la.
- Il canto popolare
- Improvviso il mille novecento
- cinquanta due passa sull'Italia:
- solo il popolo ne ha un sentimento
- vero: mai tolto al tempo, non l'abbaglia
- la modernità, benché sempre il più
- moderno sia esso, il popolo, spanto
- in borghi, in rioni, con gioventù
- sempre nuove - nuove al vecchio canto -
- a ripetere ingenuo quello che fu.
cinquanta dos passa per l'Itàlia:
només el poble en té un sentiment
cert: mai oblidat pel temps, no l'enlluerna
la modernitat, tot i que el més
modern sigui això, el poble, , escampat
per barris, per barriades, amb joventuts
sempre noves -noves al vell usatge-
a repetir ingenuament allò que va ser.]
Pier Paolo Pasolini
*Roma, diuen, és la ciutat amb més esglésies i basíliques del món.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada