Viena, dissabte 6-10-1883.
Estimat tresor.
Te'n riuràs de mi. Per primera vegada des de fa segles, no sé què dir-te. Estic tan concentrat en la lectura d'articles, mèdics és clar, i en l'experimentació de mètodes, que sento la temptació de començar aquesta carta amb la frase: "Avui no ha arribat correu de Wandsbek". I, a més, t'estimo tant immmensament des que vaig rebre la teva última carta, que només em ve al cap una cosa: és una vergonya que jo estigui aquí assegut, i sense tu.
(...)
Carta de Sigmund Freud a Martha Bernays.
Espistolari de Freud 1873-1883.
Entrades
2 comentaris:
Preciosa manera de reflectir aquests tipus de separacions. Sí, és una vergonya no seure en la cadira que pertoca. Besades, guapa.
Es indignant que ara la gent ja no escrigui cartes així, que jo sàpiga!
Publica un comentari a l'entrada