Coses varies (una altra vegada)

Dilluns a la nit, concert al Teatre Grec. Música Turca de finals del segle XVII i principis del XVIII.
Jordi Savall i els seus amics entregats, creant un ambient que hipnotitzava. Si hagués de descriure el concert diria que va ser una barreja de seducció, sensualitat i emoció.
Vaig gaudir escoltant aquella música llunyana i propera alhora. Per un moment vaig oblidar la gent que m'envoltava. Només sentia el que sonava dins el meu cap.
Un gran concert, malgrat els sorolls ambient (n'hi havia de diferents generes i tonalitats). Un bon concert malgrat les cadires del Teatre Grec (més incòmodes impossible).

_______________________

Després de vuit mesos fora de casa, el retorn ha estat com un descobriment, més que no pas un retorn.

Malgrat que des de fora sembla que no hagi canviat res, per dins ho veig tot nou. Estic contenta de ser una persona nova, encara que molts no se n'adonin. Encara que potser ningú se n'adonarà mai.

_______________________

Un fil de suor neix al coll. Com la font que dóna vida a un riu, baixa impetuós per l'esquena, que esgotada es deixa fer. El cos humit vol descansar, però no pot. El ull secs volen deixar de veure-hi, però no poden. Els timpans nostàlgics volen deixar d'escolar el so del tambor de la rentador mentre gira, però el centrifugat no vol acabar mai.

Com un fil de suor, l'aigua s'arrossega lentament pel terra de la casa.