Volatilització

Floto dins un núvol de vapor dins la dutxa.
Preparo el dinar abraçada per l'olor de nou moscada i peperoncino.
Camino pel carrer un centímetre per sobre les llambordes, passant olímpicament de la llei de la gravetat.
Escolto música com si tan sols sonés per mi.
Tu em mires amb els peus a terra, i em fa pànic pensar en el dia en què els hi hauré de tornar a posar jo, els peus a terra.

Aigua que regalima

Mai es podrà agrair prou als músics la seva feina. Mai guanyaran prous diners. Mai seran prou famosos.

Si tenim en compte com ens fan sentir.

La música és com aigua que regalima pel nostre cos.

Foto: AGV

Sentits

Olor d'anís.
Confeti al balcó.
Amics que pateixen al pensament.

Mi Mi Re Mi

Una de les coses que trobo a faltar són els concerts, a sales petites, a pobles a qualsevol lloc de la geografia catalana. A Roma no he aconseguit trobar aquells llocs on no et canses d'anar, ni aquells músics que no et canses d'escoltar.
Diumenge a la nit, però, vaig tenir un sopresa agradable. Un mestre del trombó, al més pur estil del nostre Llibert Fortuny: Gianluca Petrella.
Bona música en un auditori immillorable. Què més es pot demanar?

_________________

De tornada a casa, amb la panxa buida, vem decidir menjar-nos una kebab. Em vaig fer la llesta i vaig proposar d'anar a comprar-los jo (a canvi de no passejar el Montag). Un cop dins el local, vaig veure com el propietari* (o digueu-li com vulgueu, l'home que està allà dins matins, tardes i nits) s'aixecava de cop de la cadira i em deia efusivament:
- Buonanotte dottoressa! Come va tutto? (com si fes molt de temps que no ens veiéssim).

[Arribats a aquest punt cal fer un parell d'aclariments:
1. Dottoressa o dottore és un formalisme que s'utilitza a Itàlia per anomenar a les persones que tenen una llicenciatura. Fonamentalment s'utilitza a la feina o quan tu et presentes com a tal (cosa que jo no he fet mai).
2. Al local de kebabs era la segona vegada que hi anava.]

Jo, mig sorpresa, vaig somriure i vaig dir:
- Bene.
Deu minuts després vaig sortir del local amb els kebabs a la mà, pensant que alguna "dottoressa" semblant a mi es passeja pel barri i compra kebabs picants a mitjanit.

* Descripció del propietari: una barreja de Gadafi i "chulo" de platja extra-bronzejat.

_________________

"Gli equivoci relativi ai visi sono risultati dell'eclisse dell'imagine reale, per effetto dell'allucinazione che da essa trae origine."

Diarii Intimi. Charles Baudelaire.

"Els errors respecte als rostres són resultat de l'eclipsi de la imatge real, com a conseqüència de l'al.lucinació que té l'origen en aquesta [imatge real]"

Diaris intims. Charles Baudelaire.

El testament de Tito

Tito:
- No tindràs altre Déu més enllà de mi,
sovint m'ha fet pensar:
en gent diferent vinguda de l'est
que deien que en el fons no importava.
Creien en un altre Déu diferent de tu
i no m'han fet mai mal.
Creien en un altre Déu diferent de tu
i no m'han fet mai mal.
(...)

Traducció lliure de la cançó Il testamento di Tito del disc La buona novella de Fabrizio de André. Un disc preciós que a través de la lectura dels evangelis apòcrifs intenta explicar la vida de Jesucrist, des d'una perspectiva fonamentalment humana.
El testament de Tito és el testament d'un dels dos lladres que va ser crucificat juntament amb Jesús, tota una lliçó de principis.
De André, quan li van preguntar quina absurda raó l'havia portat, a ell, un jove revolucionari, a gravar un disc sobre la vida de Jesucrist, va contestar:
- Perquè Jesucrist és el revolucionari més gran de la història!

Naso chiuso?

És estranya la sensació que es té quan s'està constipat. Amb el nas i les orelles tapades, és com si esdevinguessim cecs, i estiguessim obligats a desenvolupar ràpidament altres sentits. Un exercici interessant (sobretot en una classe de música on ni tan sols aconsegueixes sentir la teva pròpia veu). Però, per interessant que sigui, siusplau, que s'acabi ja!

Enigma

"Vaig entendre també, en el moment de parlar-li, fins a quin punt dos éssers que viuen la mateixa vida, i que s'estimen, poden ser (o esdevenir) l'un per l'altre enigmàtics i inaccessibles: en aquest cas, les paraules, siguin les que diem a l'atre, o les que l'altre ens diu a nosaltres, ressonen tristes com les ones del mar per advertir-nos de la resistència del diafragma separador que, si no estem ben atents, perilla de fer-se cada vegada més gran..."

La simfonia pastoral. André Gide.

Dormir

Roma se'n va a dormir molt aviat. Massa aviat. El sol s'amaga ràpid i la nit porta la gent de la feina a casa, dins el transport públic estranyament silenciós.
Una vegada negre nit, malgrat ser les sis de la tarda, si camines per un carreró d'aquells que no està atapeït de botigues, la foscor t'envolta (aqui la il.luminació, per estrany que sembli, és de l'estil nòrdic, o sigui, la mínima imprescindible), i el silenci t'acompanya. Només sents el soroll que surt d'un cafè, on diposat a la barra, un grup de gent veu cafè i fa algun comentari d'actualitat.
Llavors és quan et preguntes:
- Si fa estona que no veig ningú, d'on han sortit tots aquests?

Parlar amb algú

Acabo de llegir un llibre. L'ha esrcit un milanès tocant els 90 anys, i contra tot pronòstic m'hi he sentit molt propera. A vegades busquem gent que s'assembli a nosaltres perquè sembla que ens hi hem d'entendre millor, però amb qui ens sentim millor és amb els que ens aporten tot allò que a vegades ni tan sols hauriem imaginat.

"S'adona que escriu un diari com una noieta amb el primer amor, potser és un signe de debilitat, però escriure és com parlar amb algú."

"Si accorge di tenere un diario come una ragazzina al primo amore, forse è un segno di debolezza, ma scrivere è come parlare con qualcuno."

Gente quasi normale. Gaetano Neri.

Records de Nadal

Conduir de matinada escoltant un CD de nadales fins a l'infinit, esperant que surti el sol a l'horitzó.

_______________

Visitar nens acabats de néixer i altres que naixeran aviat, i descobrir habitacions tenyides de blanc i beix.

_______________

Veure passar el temps com si no m'importés, mentre miro i escolto lleument embriagada.

_______________

Beure vermut, de nou.

_______________

Tinc mono de (concert de) Roger Mas.

_______________

Última pizza del 2009.

Igual que els turrons, torno a casa per Nadal.

Fred

A Roma ha arribat un front siberià. Pel carrer la gent transita sota una capa flonja de roba. A alguns amb prou feines pots veure'ls el rostre.

Mentre a fora fa un fred que pela, jo llegeixo històries de deserts i sang.

_________________

"Són temps de pidolar, temps de robar. Temps de cavalcar per on no cavalca cap més ànima que la seva. Ha deixat enrera la terra boscosa i el sol crepuscular declina al seu davant al fons d'un interminable solc i la foscor s'escampa com una tronada i el vent fred fa escarritxar les herbes. El cel nocturn està tan atapeït d'estrelles que amb prou feines hi queda una mica d'espau negre, estrelles que cauen tota la nit dibuixant arcs implacables i així i tot el seu nombre no disminueix mai."

Meridià de sang. Cormac McCarthy

Vibracions

El soroll sord del trànsit entra per les escletxes invisibles de les finestres, mentre el gos borda al balcó.
De manera constant, cada X minuts, l'edifici vibra. Sota casa hi tallen ferros, no em pregunteu amb quina finalitat.
El silenci no arriba mai.

Volant

És fa estrany viure les coses d'aprop i veure-les de lluny.
Això és el que em va passar ahir durant l'hora llarga que vem seguir la manifestació del "No B-Day" (o sigui No Berlusconi Day).
En canvi, m'agradaria veure d'aprop el que està passant a casa nostra.
______________________

"Un dia, quan més felices en les prometíem, ens van comunicar que estava a punt d'acabar-se el món. Fou un gros trasbals, perquè, a desgrat de les advertències de diverses doctrines i del to categòric d'algunes profecies, ens va agafar per sorpresa."

Assaig General. Pere Calders.

______________________

Quin sentiment més torbador, la nostàlgia.

Coses meves

Tots tenim pensaments que no reconeixeríem davant cap tribunal. A vegades fins i tot se'ns fa difícil, a nosaltres mateixos, acceptar-los.
De fora sóm nets i polits. Aspirem a la perfecció.
Per dins tot foscor i garbuix.
Quan viatges més per dins que per fora, t'alleuja l'ànima veure entrar el sol per la finestra.

Neu de primavera

"In questo mondo, l'anima unita al corpo dà luogo a tre forme di azioni: buone, cattive e innocue."

"En aquest món, l'ànima i el cos donen lloc a tres formes d'accions: bones, dolentes i innòcues."

Neve di primavera. Yukio Mishima

No m'agradaria deixar enrere accions innòcues. Massa inhumà.

Reposar

Mai hauria pensat que la manca de moviment pogués agradar-me. Sempre he buscat que tot fluís, es mogués, canviés.
Ara m'ha sorprès la bellesa de les coses estàtiques. L'encant de la vida pausada.

_______________

Com va dir el meu alumne, jo he vingut a Roma a "riposarmi".

Emigració Dadaísta

Itàlia és un país amb una gran tradició migratòria. Ja des de la unificació de la península itàlica van començar a marxar italians en grans quantitats.

Una prova n'és el MEI (Museo Nazionale Emigrazione Italiana), al Vittoriano de Roma. Un museu que potser quan vens a fer el turista no et crida prou l'atenció, però que és una bona manera de començar a entendre la societat italiana d'ahir i d'avui.

Emigrar ja no és el que era. Tampoc a Itàlia. Ara ja no marxen els pagesos, incapaços de fer rendir les seves terres. Ara marxen els Llicenciats. Itàlia no és una bona sortida.

A Barcelona és ben sabut, que els italians hi arriben a cabassos. No tinc clar que hi trobin el que busquen, però...

____________

Ahir em van preguntar, amb perplexitat:

- Com és que has vingut a Roma, si aquí tots els joves només somien amb marxar?

Jo sense pensar-ho massa, vaig contestar:

-Per compensar tots els italians que hi ha a Barcelona.

Increïblement, els va semblar la millor resposta possible. Tots els italians que tenia al voltant creien que venir de qualsevol país d'Europa per establir-se a Roma era un acte clarament mancat de sentit.

L'hora del son

Camino. A un ritme acompassat. No importa cap a on, només moure's per no estar quiet.

Sota els meus peus milers de fulles de castanyer seques fan melodies melancòliques.

El sol no vol marxar. L'estiu ens acompanya un dia més.

Faria una migdiada llarga, com si entrés en un son sense retorn.

Cartelloni

Roma és la ciutat més activa, segurament, en tema de cartells polítics sense que necessàriament hi hagin a la vista eleccions. Cartells enganxats uns sobre els altres, a vegades mig arrencats els de sobre creen noves variants divertides (barrejant missatges del Partito Democratico i del Popolo de la Libertà).
Jo crec que la gent d'aquí ni tan sols els veuen. Com sempre, l'excés d'una cosa ens fa immunes als seus efectes.
A la tele italiana passa el mateix. No us podeu imaginar la gran quantitat de debats polítics que es fan al llarg de la setmana. Però sembla que malgrat tot no canvia res.