Qüestió de gustos

Mai he pogut explicar amb precisió perquè no suporto la música d'Antoni Font ni què és el que em fa gaudir llegint poemes de Salvat-Papasseit.
Lluny de qualsevol erudició, a vegades la primera impressió m'ha marcat per sempre.
Recordo quan a l'adolescència vaig llegir Niebla de Miguel de Unamuno. Va passar a ser el meu llibre de capçalera durant un temps. El temps que vaig tardar a devorar les seves obres i tot allò relacionat amb ell. Llavors, Unamuno va esdevenir, a partir del coneixement, una persona odiosa. Va néixer la contradicció en mi, m'havia de continuar agrant la seva obra o bé l'havia de rebutjar perquè el seu autor no era digne del meu elogi?
De fet, vaig apendre que a la vida només hi ha dues opcions: abstenir-se d'un bany reconfortant per evitar futurs refredats o llençar-se a la piscina i esperar que estigui plena.
Ara ja sé que la millor opció és llençar-s'hi, perquè fins i tot en el pitjor dels casos sempre hi haurà algú disposat a recollir les teves restes.