"Vaig entendre també, en el moment de parlar-li, fins a quin punt dos éssers que viuen la mateixa vida, i que s'estimen, poden ser (o esdevenir) l'un per l'altre enigmàtics i inaccessibles: en aquest cas, les paraules, siguin les que diem a l'atre, o les que l'altre ens diu a nosaltres, ressonen tristes com les ones del mar per advertir-nos de la resistència del diafragma separador que, si no estem ben atents, perilla de fer-se cada vegada més gran..."
La simfonia pastoral. André Gide.
Entrades
1 comentari:
L'abisme...
Publica un comentari a l'entrada