Són les vuit del matí i els passatgers floten entre dos països.
Sota els peus, núvols com cotó fluix. Al cap el cel blau.
El sol es reflexa impetuós a l'ala dreta de l'avió.
L'avió comença a descendir. Travessa un boira de núvols, seguint el moviment de les turbolències.
Sota els seus peus, un terra que fa temps que no veu el sol.
Quan baixen de l'avió i posen els peus a terra, ja ningú recorda que havia flotat entre el cel i el núvols.
Gildo
Fa 15 anys
2 comentaris:
És que això de volar és cosa de somnis. I a vegades, els somnis, els oblidam ràpidament.
Si que és una cosa de somnis...
Publica un comentari a l'entrada