Fa sol de nou. La ciutat s'escalfa lentament sota una llum daurada.
____________________
Planifico viatges que no hagués imaginat fer mai, i el cap em roda.
____________________
A les nits somio amb idiomes que desconec, i els entenc a la perfecció.
____________________
Ara que finalment he tingut temps per fer coses, n'he fet moltes, però me n'he adonat que me'n faltarien moltes més (d'hores) per fer-ne moltes d'altres (de coses).
(Aquest matí volia fer una bonica foto per penjar-la aquí, però me n'he oblidat.)
2 comentaris:
Això és que estàs posseïda per l'espirit d'Itàlia! Que manquin hores sempre és bona senyal. Abraçades, guapa!
un post que fa pensar que tot és possible i que tot és lleuger. Molt bé, oi?
Publica un comentari a l'entrada