diumenge, 16 de maig del 2010

La realitat d'un reflex al mirall

A realidade de um reflexo no espelho. Um homem.
Um homem permanentemente cansado que parece andar sempre em missão, com uma parteira.
É verdade que todas as vidas se fazem de uma sucessão de nascimentos, mortes.
Suponho que morremos justamente quando nos cansámos de morrer. Quando, mesmo sem dar por isso, estamos fartos. Então vem o grande espanto. Deve ser.
As parteiras não têm filhos. Ou quando as conhecemos já tiveram. Ou são viúvas. Practicam um trabalho para o qual não há linguagem humana.
__________________


La realitat d'un reflex al mirall. Un home.
Un home permanentment cansat que sembla anar per feina, com una llevadora.
És cert que totes les vides es fan d'una successió de naixements, de morts.
Suposo que morim, justament, quan ens cansem de morir. Quan, sense adonar-nos-en, n'estem farts. Llavors es produeix el gran ensurt. Imagino.
Les llevadores no tenen fills. O quan les coneixem ja fa temps que els tingueren. O son vídues. Tenen una feina per la qual no hi ha llenguatge humà.

A casa do diablo. Mafalda Ivo Cruz.