Escriure la història

És curiós. La història s'escriu avui. Malgrat que no en siguem conscients, el que fem avui condicionarà com ens veuran en el futur.

Potser quan tens una vida anònima aquesta afirmació té una importància relativa o nul·la, però quan de tu depèn el futur de tot un país prem tot el seu sentit.

Avui, els polítics catalans decideixen com els recordarà la història, en un futur més o menys llunyà.

No m'agradaria que en el futur se'ls recordés per tot allò que no van fer. M'agradria que per una vegada els polítics deixessin de contar vots i no tinguessin por de decidir.

Carta d'amor

Viena, dissabte 6-10-1883.

Estimat tresor.
Te'n riuràs de mi. Per primera vegada des de fa segles, no sé què dir-te. Estic tan concentrat en la lectura d'articles, mèdics és clar, i en l'experimentació de mètodes, que sento la temptació de començar aquesta carta amb la frase: "Avui no ha arribat correu de Wandsbek". I, a més, t'estimo tant immmensament des que vaig rebre la teva última carta, que només em ve al cap una cosa: és una vergonya que jo estigui aquí assegut, i sense tu.
(...)

Carta de Sigmund Freud a Martha Bernays.

Espistolari de Freud 1873-1883.

Coses varies (una altra vegada)

Dilluns a la nit, concert al Teatre Grec. Música Turca de finals del segle XVII i principis del XVIII.
Jordi Savall i els seus amics entregats, creant un ambient que hipnotitzava. Si hagués de descriure el concert diria que va ser una barreja de seducció, sensualitat i emoció.
Vaig gaudir escoltant aquella música llunyana i propera alhora. Per un moment vaig oblidar la gent que m'envoltava. Només sentia el que sonava dins el meu cap.
Un gran concert, malgrat els sorolls ambient (n'hi havia de diferents generes i tonalitats). Un bon concert malgrat les cadires del Teatre Grec (més incòmodes impossible).

_______________________

Després de vuit mesos fora de casa, el retorn ha estat com un descobriment, més que no pas un retorn.

Malgrat que des de fora sembla que no hagi canviat res, per dins ho veig tot nou. Estic contenta de ser una persona nova, encara que molts no se n'adonin. Encara que potser ningú se n'adonarà mai.

_______________________

Un fil de suor neix al coll. Com la font que dóna vida a un riu, baixa impetuós per l'esquena, que esgotada es deixa fer. El cos humit vol descansar, però no pot. El ull secs volen deixar de veure-hi, però no poden. Els timpans nostàlgics volen deixar d'escolar el so del tambor de la rentador mentre gira, però el centrifugat no vol acabar mai.

Com un fil de suor, l'aigua s'arrossega lentament pel terra de la casa.

Sobren les paraules

Pensaments

Em sento com el pardalet que al caure del niu es troba desconcertat. Em miro des de fora i reconec totes les meves febleses.

Vaig viure un somni en què era una altra persona, potser millor. Més planera, segur.

Ara em retrobo amb els objectes de sempre i els sento com un pes a l'esquena. L'olor de paper vell em produiex al·lèrgia, les parets que s'han de pintar se'm presenten com murs que separen el món de dins del de fora i el sol de fora em crema la pell bruna.

La meva irracionalitat torna lentament a envair tot el meu ser i no sé com fer-ho per barrar-li el pas.

Jo no vull somiar-ho, vull viure-ho tot

Escapar

Un dia vaig escapar de les xarxes dels percadors.

Ara era una nova espècie no catalogada que nadava com una sirena i caçava com un tauró.

Mai hagués imaginat nadar com una sirena. Sempre havia volgut caçar com un tauró.

Caloreta. Sort que tinc un gos.

Caloreta.
Son post-vermut.
No em puc queixar.
Somnis que s'acaben.
Altres que imagino i no sé si s'esdevindran mai.
Caloreta.
Ganes de tranquilitat.
I por a la monotonia.
Sort que tinc gos, i el puc treure a passejar quan l'angoixa em ve a visitar.

Ciao cara Roma. Ancora non sono partita e mi manchi già.

El sentit de les coses

Aquest matí, gran experiència literària. Anar al banc a tancar un compte corrent a la Banca di Roma. Com si fossim els protagonistes d'un relat fantàstic, hem passat per totes les fases d'incredulitat possible.

Primer era impossible cancel·lar-lo.

Després si, però pagant 0,27 cètims d'euro.

Més tard, davant la sopresa dels propis treballadors de la banca, era impossible fer el citat pagament.

Una hora més tard, després de fer anar amunt i avall una calculadora, ens han informat que abans de cancel.lar-lo, haviem de fer un ingrés de 11 euros.

Però, il.lusios de nosaltres, semblava que la nostra relació amb la banca italiana finalment acabava. Com deia, il.lusos de nosaltres. Sembla ser que tampoc era impossible fer un ingrés de 11 euros.

Tots els treballadors anaven passant davant nostre. Cada un hi deia la seva, i nosaltres mica en mica teniem cada vegada més curiositat per saber com acabaria la cosa.

La directora, que havia anat passant per allà sense manifestar-se, després de sentir-nos sentenciar Che casino!, s'ha arremangat finalment les mànigues. Ella ens ha dit, tancarà el nostre compte corrent. Això si, demà no perquè el sistema informàtic no funcionarà (hi ha convocada una vaga, no em pregunteu quin sindicat l'ha convocat, ni per quina raó) i dilluns ja ho veurem.

Dues hores després sortiem del banc. El compte sense calcel.lar i la sensació que tot plegat no tenia cap sentit.

Conte de l'aire fresc

Pel cel corria un aire fresc. Durant la nit les múltiples antenes dansaven al ritme de melodies desconegudes a la oïda humana. Des del carrer es veien els menjadors de les cases il.luminats per les pantalles dels televisors. Cap cos en moviment.
Després, amb la foscor gairebé absoluta. Res. Silenci. Només algun cotxe agoserat s'atrevia a trencar-lo amb el soroll del motor, circulant en la solitud de la nit.
La calor havia deixat de torturar els habitants de la ciutat. Ara, quan sortia a passejar el gos ben aviat al matí, veia els habitants d'aquella bonica ciutat que envaien els carrers. Semblava que la fresqueta de la nit els havia tornat la vida que la calor els havia tret uns dies abans. Fins i tot el gos corria més pels petits fragments ajardinats del barri.
Ella sabia que la calor tornaria aviat. El que no sabia era si estaria a temps de veure-ho.

Mica en mica

Mica en mica anem fent paquets. El somni romà s'està acabant, però nosaltres, impertèrrits, fem veure que ens és igual, que altres somni ens esperen en el futur. Ho fem veure, però una mica plorem per dins, perquè ha sigut un somni massa bonic.

Mica en mica ens anem acomiadant de tots els llocs que ja no veurem més quan sortim a fer una volta el diumenge a la tarda, de tots els monuments que ja no mostrarem més als nostres convidats, de tots els àpats que ja no farem. Ho fem, però fem veure que ens és igual.

Realitat

Tots estem habituats a veure'ns a nosaltres mateixos, escencialment, com a realitats mentals, mentre que veiem als altres com a realitats físiques.

El llibre del desassosseg. Fernando Pessoa.

______________________________

He reprès la lectura de El llibre del desassosseg de Pessoa. El vaig haver de deixar a la meitat fa uns mesos perquè llegir-lo era un pes massa gran. Em feia endinsar en la part més fosca de mi, mentre a fora tot era llum i reflexos sobre el Tevere.

Qui no ha sentit mai, amb més o menys intensitat, tot allò que ens explica Bernardo Soares?

Jo ho he sentit. Però també moltes coses més.

______________________________

Una de les principals gràcies del món dels blogs (entenc que per algunes persones no en tingui cap, però), és que pots veure algú com a realitat mental, sense que la realitat física hi pugui fer res.

La visió del món és tan dolça pels miops...

Cròniques de la veritat oculta. Pere Calders

Sorpresa sorpresa

Caminem sota un sol de justícia i el terra sembla desfer-se sota els nostres peus.
No hi ha cap aigua que pugui saciar la nostra set, ni cap cerveza que pugui embriargar-nos més.
Les visites sorpresa ja ho tenen això.

Davant i darrere

Però, come diceva mio padre, hai la vita davanti. Peccato che a diciotto anni non la capisci questa frase così semplice: "La vita davanti". Hai un rapporto col tempo alterato. Drogato di false dilatazioni aberranti. C'è una prospetiva di infinito, nel diciottenne, che si può tranquillamente considerare uno dei più consistenti crimini dell'humanità. [...] La porca verità è che capisci cosa significa avare la vita davanti quanto quella si è posizionata tutta dietro. Semplice come la sete.

Però, tal i com deia el meu pare, tens la vida davant. Quina pena que als divuit anys no l'entens aquesta frase tan simple: "La vida davant". Tens una relació amb el temps alterada. Drogat per falses dilatòries aberrants. Es té una prespectiva d'infinit, als divuit anys, que tranquil.lament es pot considerar un dels prinipals crims de la humanitat. [...] La dura veritat és que entens què vol dir tenir la vida davant quan aquesta es posiciona tota darrere. Simple com la set.

Hanno tutti ragione. Paolo Sorrentino.

____________________________________

T'adones del pas del temps el dia que ets sents parlar mentre reprodueixes aquell tòpic que mai havies suportat, però que per estrany que sigui ha pres finalment sentit i forma dins el teu cap.

El pas del temps és així de dur, et porta a la boca totes aquelles paraules que no has entès en el passat, totes aquelles idees que has criticat, tots aquells tòpics que tanta ràbia t'han fet.

Un dia vaig escriure que el temps ho tenyeix tot de gris. Avui, a més, diria que el temps és com una màquina de triturar la carn (potser m'he passat una mica).

Córrer molt

jo vull córrer molt,
jo vull anar amb el vent

com diu la cançó

Benvenuti tutti

Fa uns dies sopava en un restaurant. Molt bonic. A la paret hi havia una pissarra on hi havien escrit: ho cercato la poesia in molti luoghi e l'ho trovato quasi sempre dove meno mi aspettavo [he buscat la poesia a molts llocs i l'he trovat gairebé sempre on menys m'ho esperava].
Jo, sincerament, l'he buscat poc la poesia, però sempre l'he trobat on menys m'ho esperava.

________________________

Avui al matí esperava a la porta d'arrivades de l'aeroport. El Grouxo ha anat al cotxe a buscar no sé què, i com que no tenia pasta per fer un cafè mirava la gent com sortia per la porta. Gent de cares estranyes, curioses, algunes fins i tot boniques.
En un moment determinat ha deixat de sortir gent. Les portes automàtiques s'han tancat.
Quan s'han tornat a obrir ha sortit un noi. Normal. Distret. M'ha mirat i ha vingut directament cap a mi. Per un moment he pensat que el coneixia (algú que ja he oblidat?). Quan m'anava a dirigir la paraula se n'ha adonat que jo no era qui buscava. Ha virat cap a la dreta, i s'ha comprat un bitllet de bus per anar cap al centre de Roma.

Descobrir

"Els palaus quedaran envaïts amb matolls d'espines; les ortigues i cards ompliran fortaleses; seran cau de xacals, dimoni d'estruços. Els gats mesquers s'hi reuniran amb les hienes, i els sàtirs es cridaran l'un a l'altre. Allà reposarà la fantasma Lilith, allà hi trobarà recer. La serp hi niarà, hi pondrà els ous i els vetllarà fins que s'obrin."

BÍBLIA. Isaïes 34, 13-15.

_____________________________

Un recent interès per la mitologia grega m'ha fet arribar a aquest fragment de la Bíblia. Poca broma, que és poesia pura!

paraules

les paraules tenen un sentit sempre
o bé
no el tenen mai